diumenge, 1 de maig de 2011

Poso la mà i no em cremo

Avui hi ha beatificació a Roma. Que curiós, no? Un u de maig…potser és que Joan Pau II era molt treballador... o molt capitalista?
Bé, tant és això, jo del que us volia parlar és del negoci de les beatificacions i les relíquies. Perquè una beatificació és com la voluntat d’aixecar un complex turístic i una relíquia és un reclam turístic, com un mini-monument, del qual, esclar, se’n poden fer reproduccions per vendre com a records.

Barcelona, segle XVI (aprox). Algú descobreix una relíquia, un trosset de la creu de Crist.
I ja la tenim muntada:  la ciutat plena de “turistes” ocupant fondes, menjant, alguns aprofitant l’estada a Barcelona per visitar els barris de més mal nom... ah! I la venda de records. Negoci rodó.
Però sempre hi ha algú disposat a aixafar-nos la guitarra. Nosaltres tan feliços i ara  apareix el Senyor Xy dient que  aquest trosset de fusta escarransida no pot ser de la creu de crist perquè és de fusta de cirerer mediterrani.  I el senyor Xy sabia el que deia: era mestre fuster, una eminència en les fustes de la ciutat.
Us podeu imaginar l’ensurt hostalers, taverners, bisbes i demés teixit empresarial de la nostra bonica ciutat.  Però, esclar, potser l’home té raó. Com ho podrem saber?

Ja ho tinc!, va dir el bisbe, li preguntarem a Déu.  I com ho farem? Molt fàcil, farem una foguera davant de Portaferrissa i el fuster l’haurà de travessar. Si és cert el que diu, Déu el salvarà de ser cremat.  Així ho van fer i no cal que us expliqui el final, oi?
Avui Roma és ple de “turistes” que omplen hostals, mengen molt i compren molts records del estimat Joan Pau II. I ningú, per precaució posa en dubte que aquell senyor fos un beat, no fos cosa que ressuscitessin la foguera del Campo di Fiore i en Giorgiano Bruno tornés a socarrimar-se entre sotanes i casulles.

* La llegenda d ela prova de foc a Portaferrissa és gentilesa d'en Joan, de Cultruta.