Visitar un museu després de passar pel sedàs de l’assignatura d’art, encara que hagi estat tan lleuger com permet un únic quadrimestre, és com redescobrir el que és un museu. Ser conscient que en el moment d’entrar, de passar pel preceptiu detector de metalls, cal aturar el temps i deixar les presses i els objectius a la guixeta de l’entrada. Al MNAC ho vaig experimentar aprofitant l’exposició REALISMES. De bon principi, una primerenca volta per prendre consciència de les obres i després d’assegurar-me una plaça a la visita guiada (un petit via-crucis del MNAC), aconseguir un catàleg (amb un preu força assequible), fer la esmentada visita i després un descans en el mateix museu per acabar la jornada amb una tarda, sense pressa i sense temps, impregnant-me de les obres més impactants pel meu pobre i novell, recent encetat, cervell d’artista.
La visita guiada, a càrrec de la Laia, una de les guies del museu, que té una càlida veu de gran dicció i un discurs entretingut ens va ajudar a navegar sense perdre el rumb per les obres exposades. Una visita, no podia ser d’una altra manera, suau, a la mida de totes les orelles, farcida d’anècdotes però també de dades, d’informació que la van fer interessant per aquest estudiant. A cops pel rema (informació nova) que enriqueix, a vegades pel tema (informació coneguda) que consolida coneixements.
És interessant la visita guiada a qualsevol exposició perquè a més a més, accedeixes a una informació molt privilegiada que és el perquè de les obres exposades i, sobretot, la seva disposició.
En conclusió, abans de l’examen no hi podia anar, tocava biblioteca, però no hagués estat malament haver-hi anat. En tot cas, com diu la dita castellana, millor ara que mai, oi?
Ah!, que espereu un comentari general de l’exposició? Impossible, no en sé tant i en tot cas, millor aneu-hi, però si voleu ver la visita guiada aneu-hi amb temps, no es pot reservar i sempre hi ha borinots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada