dijous, 22 de desembre del 2011

El 21 de desembre, amb Baudelaire, Fum fum fum

El 21 de desembre
fum fum fum

Fum-discurs dels polítics que mentre asseguren procurar per nosaltres escuren les nostres butxaques.

Fum-discurs dels grans sindicats que mentre asseguren vetllar pels nostres drets, s'arrapen amb més força a la cadira.

Fum-discurs de nosaltres que mentre ens omplim la boca de paraules i insults, ens aclaparà la por de l'acció solidària.

El 21 de desembre
fum fum fum



                      Els cecs

Ànima meva, observa’ls; són realment horrorosos!
Igual que maniquins, i vagament risibles,
i són, com els sonàmbuls, singular i terribles,
clavant no se cap on els globus tenebrosos.

Els seus ulls, que han perdut la divina guspira,
sembla que mirin lluny, i sempre estan alçats
al cel; no els veuràs mai de cara a l’empedrat
inclinar somiosos la testa adolorida.

Així és com travessem la negror il·limitada,
germana de l’etern silenci. Oh ciutat!
Mentre tu, al voltant nostre, rius, i brames, i cantes,

entregada al plaer fins l’atrocitat,
jo també m’arrossego!, mira!, i més perdut que ells,
em pregunto: ¿què busquen al Cel tots aquets cecs?

“Els cecs”, Vint-i-cinc  flors dels mal (Trad. P. Rovira), Lleida, Universitat de Lleida, 2008 (1857).
Citat per J.Julià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada