diumenge, 21 de desembre de 2014

Sonia parla

Aquesta nit Sonia m'ha aparegut en somnis i m'ha dit el següent:


Estic morta.

Morta ja fa 24 anys

Molts, massa anys.


Pot semblar gustós i atractiu això de continuar en el record de les persones,
però l'anonimat també és afalagador i engrescador (i sobretot pràctic).
Entenc que el trist incident en el que vaig ser una víctima desgraciada va esser, a desgrat meu, important pel moviment.
Però no hi ha herois i encara menys jo vaig ser cap heroïna, només una victima.

Ara, 24 anys després
continuo essent la protagonista d'uns fets que mai vaig voler  
teniu bona fe (em consta)
però perquè em recordeu a cada moment la pallisa
d'aquella funesta nit que voldria oblidar per sempre més.
Ara, 24 anys després
encara em teniu per l'heroïna que no vaig ser
ni vull ser

No n'hi ha prou encara?
és que sóc l'única?
no teniu res més a fer?
La vostra lluita és només això?
No podeu anar a un altra parc? a una altra persona? a un altra fet?

Celebro que llavors, als 90, us fes servei la meva mort,
però no m'esteu utilitzant ja massa?
Tant en valoreu? tant us dec?
M'hagués sortit més a compte anar-me'n a un hotel!
Creiu-me que si ho hagués sabut, no hagués dormit aquí aquell 6 d'octubre
i no pas per no morir, no s'està tant malament aquí on sóc ara,
sinó per no sentir-vos mai més.

Ai!
desitjat silenci. Quan arribarà.
Quan deixareu de fer de mi una martir,
si jo, només volia viure com una més
morir com un més.
Desapareixer en el dolç oblit com una més.

Deixeu-me en pau, siusplau
només vull descansar amb pau.
Gràcies

Noticia a la Vanguardia
 http://ehgamdok.blogspot.com.es/2003/11/dokumentuak-indarkeria-asesinato-de.html