Caos, otra estrella en mi cielo personal. Lo pondré al lado d'Excalibur, el perro aquel que asesinó no sé que político de la CA de Madrid.

Quan vaig començar a utilitzar el Facebook per rebre missatges de protectores d'animals i persones que els estimen.
Quan vaig començar a utilitzar el Facebook per difondre tant com pugui els missatges d'animals perduts, d'animals que necessiten adopció o acolliment temporal.

No imaginava les llàgrimes que ploraria.
Estem en un món de dements, on els humans ens creiem deus i senyors i fem, amb els altres essers vius el que volem; les barbaritats que volem; a vegades per pura distracció del mal pel mal.

Però
Però, sempre hi ha un però, que vet aquí un dia que vaig rebre aquest post d'un bloc anomenat "doblando tentáculos".
I vaig tornar a deixar llàgrimes, moltes. Però aquest cop varen ser d'emoció i d'agraïment cap a Javier (que no va adoptar a Caos per un anònim agraïment).

Us deixo el link, no vull posar una copia de l'entrada d'en Javier perquè no seria just no mostar-vos aquest bloc del qual jo ja en sóc seguidor.



https://doblandotentaculos.wordpress.com/2015/01/08/de-como-tu-perro-cambio-mi-vida/


Si us plau, no em cansaré de repetir-ho a tort i dret. NO COMPREU animals, no paga la pena, ADOPTEU, és una de les experiències més maca que tindreu.

Que no us faci por si no és el més maco, o el més sà, o el més fort. Un cop a casa, es converteixen en veritables joies vivents.

Aquesta és una de les fotos que Javier ha posat al post, en Caos i en Teo. Potser molts hauríem d'aprendre.